Vespa Asiàtica

La vespa velutina o vespa asiàtica és una espècie invasora que va arribar de manera accidental a França l’any 2007 i que s'ha expandit molt ràpidament pel sud d’aquest país. A Catalunya aquesta vespa invasora es va detectar l’any 2012 i actualment ja ocupa una gran part del territori català.

Quines característiques té la vespa velutina?

La vespa asiàtica presenta un aspecte més fosc en comparació a les vespes autòctones del nostre país. El quart segment de l’abdomen és quasi en la seva totalitat de color groc-taronja. El cap és negre, la cara groc-ataronjada i les potes són de color ataronjat al final. La seva mida oscil·la entre els 17 i 32 mm de llargària.

Com són els nius?

Els nius de les vespes velutines comencen a aparèixer a principis de primavera, però és durant la tardor quan es fan més evidents, ja que els arbres han perdut les fulles. Hi ha dues etapes en la formació dels nius: els nius primaris i els secundaris.

Els nius primaris són els primers a fer acte de presència. Són petits, de color marró, i estan construïts amb fibres de fusta mastegada, amb una mida que no supera la d'una pilota de tennis. Aquests nius tenen un orifici a la part inferior i contenen un nombre limitat de vespes. Normalment, es poden trobar en llocs protegits com edificis, porxos, cornises i, fins i tot, a nivell del terra en forats naturals que els ofereixen refugi.

En canvi, els nius secundaris són molt més grans i tenen una forma ovalada que pot arribar a mesurar més de 60 cm de diàmetre. Aquests nius poden albergar milers de vespes i solen construir-se sobre branques d'arbres de ribera, en edificis i teulades. A la tardor, aquests nius assoleixen la seva mida màxima, convertint-se en estructures impressionants.

Làmines divulgatives amb el cicle biològic i emplaçament de nius i vespers de Vespa velutina. Font: Diputació de Girona.

De què s’alimenta?

Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura. Les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius.

Perquè és una espècie preocupant?

El principal perill de la vespa asiática és per als altres insectes del nostre ecosistema, especialment les abelles de la mel, de les quals s’alimenta i és un problema afegit per a l’apicultura.

Les molèsties que ens poden ocasionar per picades i per activitats recreatives.

Què hem de fer en el cas d’una picada?

El protocol de primers auxilis per tractar les diferents picades d'insectes i les mossegades d'animals és molt similar. La base és la neteja de la zona afectada i l'aplicació d'un desinfectant.

Tot i això, en cada cas hi ha una sèrie de recomanacions especials a tenir en compte. En cas que tinguem més d’una picada, que la picada s’hagi produït dins la boca o siguem al·lèrgics trucar al 061.

Picada d’insecte:

• Extraieu el fibló. Si feu servir les pinces, procureu no enfonsar-lo encara més ni escampar el verí de l'insecte.
• Renteu bé la zona afectada amb aigua i un sabó neutre.
• Apliqueu-hi una gasa o roba neta amarada amb aigua freda.
• Podeu aplicar un preparat farmacèutic a base d'amoníac, o bé fred (gel), sobre la picada.
• En cas de picada a l'interior de la boca, doneu a la víctima gel per llepar o petits glops d'aigua freda.
• No rasqueu ni fregueu la zona afectada.

Font: Gencat/Salut

Què fem si trobem un niu?

Cal tenir en compte que si trobem un niu les vespes se senten amenaçades i ens poden atacar. Per tant, prudència. No acostar-nos al niu i sobretot no manipular-lo. Es recomana eliminar els nius mitjançant una empresa especialitzada.

Comunicar-ho a l’Ajuntament i es recomana utilitzar l’aplicació mòbil SITMUNcat Vespa asiàtica per introduir les dades de nius detectats.

Si el niu es troba en un edifici o finca privada cal que la propietat contracti aquest servei a una empresa de control de plagues.

Si el niu es detecta a la via pública, edificis públics o en espais que poden suposar un perill, se’n farà càrrec l’Ajuntament.

El protocol d’actuacions i de seguiment de la Vespa asiàtica de la Generalitat de Catalunya, en el punt 3.2 de Control en l’àmbit a nivell municipal determina unes accions a seguir:

No es poden dur a terme captures de vespa asiàtica, llevat d’excepcions autoritzades, mitjançant resolució de la Direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural.

La neutralització dels vespers és el mètode de control de Vespa velutina més rellevant a l’hora d’intentar frenar l’expansió a escala local, tenint en compte que moltes vegades la detecció no és fàcil. Sovint, els recursos per poder desenvolupar aquestes actuacions poden ser limitats i caldrà aleshores determinar en quines situacions és prioritari actuar.

• Vespers inactius

Els vespers inactius són aquells on no es detecta activitat de vespes, és a dir, no es veuen entrar o sortir durant les hores de llum. Sovint són nius abandonats d'altres temporades que no són reutilitzats, de manera que queden definitivament inactius. Aquests vespers es deterioren lentament i no cal retirar-los, ja que no suposen cap risc per a les persones ni justifiquen una despesa innecessària.

• Nius embrionaris actius

Els nius embrionaris es troben a partir de finals d’hivern. Les femelles fundadores que sobreviuen a la hibernació construeixen individualment un petit niu fet amb fibres de fusta mastegada, obert a la part de sota i de mida inferior a una pilota de tenis. Aquests nius es troben preferentment en zones protegides d’edificis, magatzems, porxos i altres construccions humanes, ruscos buits o altres forats naturals arrecerats.

La retirada d’aquests nius embrionaris pot ser realitzada pels particulars mateixos sota la seva responsabilitat. S’ha d’actuar amb la màxima cura per evitar alguna picada, preferentment confinant el niu i les vespes en un contenidor que n’eviti la sortida.

• Vespers primaris o secundaris actius

Es recomana seguir la valoració de risc de manipulació de nius primaris i secundaris de Vespa velutina, on es determina la prioritat d’actuació a partir de la distància i alçada del vesper en relació amb el grau de freqüentació de persones.

Les actuacions de neutralització dutes a terme abans de l’emergència dels adults reproductors, que es produeix a finals d’estiu, tenen més eficàcia en el control de poblacions locals d’aquesta vespa, ja que limiten la formació de noves colònies mitjançant les reines fundadores. En canvi, les neutralitzacions de vespers encara actius a l’hivern (quan les noves reines fundadores ja han abandonat els vespers) no tenen efectes en les poblacions de Vespa velutina i només se’n recomana l’eliminació en ubicacions que representin un risc per a les persones.

Un cop valorat el risc i la necessitat o oportunitat d’actuar, caldrà determinar la titularitat de l’espai on es troba el vesper. En espais públics, en terrenys urbans o suburbans, correspondrà actuar a l’administració titular, sovint l’Administració local (ajuntament o EMD), mentre que ens espais privats l’Administració local podrà informar i requerir a la persona titular perquè destrueixi la colònia.